Primera mención de la ciudad de VALENTIA (TITO LIVIO)

IVNIVS BRVTVS COS. IN HISPANIA IIS QVI SVB VIRIATHO MILITAVERANT AGROS ET OPPIDVM DEDIT, QVOD VOCATVM EST VALENTIA





La Saga de los Antonio de Valentia

Bienvenid@s a la antigua Hispania romana...

Querid@ amig@, te invito a un viaje muy especial, una ventana que te permitirá ver nuestro pasado y conocer las costumbres y vidas de nuestros ancestros, tan sólo dos mil cien años atrás, cuando esa bella dama llamada València nacía en la isla fluvial del curso bajo del Turivs de la mano de las palas, el sudor y la ilusión de poco más de dos mil veteranos licenciados de las legendarias legiones de Roma.

VALENTIA, DEVOTIO y PRINCEPS contienen entre sus páginas muchos de los momentos más apasionantes y dramáticos que vivió la joven Perla del Turia desde sus primeros años de vida allá por el siglo I a.C. hasta la gran persecución de principios del siglo IV d.C.


En VALENTIA conocerás a dos hombres atrevidos y extraordinarios, Quinto Sertorio y Pompeyo el Grande, ambos decididos a dirimir sus irreconciliables diferencias en tierras valencianas inmersos en la cruenta Guerra Civil que sacudió a la vieja República.

En DEVOTIO podrás leer dos historias paralelas: la primera de ellas la protagoniza un peligroso triángulo formado por Publio Daciano, el gobernador de la Tarraconense, Eutiquio de Osca, un diácono indomable, y Tito Antonio, un magistrado veterano que se ve atrapado en medio de la gran persecución de los cristianos. La segunda historia nos lleva 20 años después de VALENTIA, cuando el único hijo de Cayo Antonio, Lucio, decide lavar el honor familiar yendo a luchar contra un usurpador que pretende dominar la República: Cayo Julio César.


En PRINCEPS Lucio Naso seguirá a uno de los grandes hombres que protagonizaron el fin de la república, Sexto Pompeyo, conociendo en paralelo las carreras desaforadas hacia el poder de Marco Antonio y Gayo Octavio Turino, quien con el tiempo y astucia acabaría siendo conocido como Augusto, el princeps...

Si siempre has querido saber más sobre la Historia antigua de València, si no te has conformado con la poca y dispersa información que hay sobre ella y crees que hay muchas más cosas interesantes y curiosas que saber de nuestros orígenes esperando a ser descubiertas, acertarás leyendo las epopeyas de Cayo Antonio Naso y su hijo Lucio, ciudadanos de VALENTIA.

PLVRIMAM SALVTEM OMNIBVS!


Gabriel Castelló

El Puig (València)

domingo, 4 de enero de 2009

Entrevista al Diari d' El Puig, Decembre 2.008

GABI CASTELLÓ, UN NOU ESCRIPTOR VALENCIÀ.




VALENTIA, LA SEUA OBRA. UNA SORPRENENT HISTÒRIA AMBIENTADA EN LA POC CONEGUDA VALÈNCIA ROMANA.


Gabriel Castelló i Alonso nasqué a València a principis dels anys 70 i es va establir al Puig amb la seua família allà per l’any 2002. Com que viu amb nosaltres ja fa uns quants anys, molts el coneixereu sobretot perquè s’ha identificat amb el poble, s’ha integrat amb la seua gent i, donada la seua esplèndida personalitat, no passa desapercebut; cent deu kg. i u noranta difícilment podrien fer-ho. Actor de reconegut prestigi a la falla del Trencall convertit en creador, o possiblement siga la viceversa, tant se val. Ell actua sense o volent en la vessant irònica d’algun dels seus personatges a la novel.la, en altres casos tan sols els impregna de la seua particular humanitat, que no és poc.

Gabi, com li agrada que li diguen i així el cridem els amics, es ciutadà del món; la seua dona és holandesa i ell home viatjat. Tot açò li conferix coneixements i certs avantatges a l’hora de triar, i així els seus gustos es decanten clarament per la Mediterrània: la història vella, els caràcters, el clima, el vi, la geografia, la llum, i la cultura de totes les seues diverses gents.. En paraules de Zorba el Grec vividors, bevedors, jugadors, i… La pretenció d’este autor és que de Valentia es desprenguen simptomes de tot això, i esta pàgina pretén invitar els lectors a comprovar-ho.


Què has pretés fent esta novel.la?

Per diferents raons volia rendir-li un homenatge a la nostra terra des d’una perspectiva molt diferent a la que els valencians de a peu estan acostumats. Donant una ràpida ullada als estímuls culturals dels últims anys pareix que hi ha interessos amagats, o pot ser també cert desconeixement i/o apatia, perquè València només aparega als llibres d’Història a partir de la data en què un ambiciós rei aragonés la va incloure als seus dominis aprofitant-se de la debilitat del decadent regne taifa de Zayyan. I tal com el lector podrà descobrir llegint el meu llibre, la nostra cultura i les nostres arrels vénen des de més lluny, més d’un mil.leni abans, des dels legendaris temps dels primers íbers edetans i els primers colons romans que vingueren a viure a la vora del riu fins als últims estertors de l’Islam a València.

Pots avançar part de l’argument?

Com a resum puc dir que el llibre està escrit en dos parts. La primera, més curta, és una introducció ambientada durant la crisi política i religiosa del Baix Imperi (finals del segle III d.C.) que utilitze com a pont per a enllaçar amb la història principal escrita en forma de memòries. Caio Antonio Naso, valentí de naixement i fill dels primers colons romans establits a Valentia, conta des del seu exili a terres de l’interior els impressionants fets que varen ocórrer a la seua terra durant la rebel.lió de Quinto Sertorio, un legendari cavaller romà de la facció popular que volgué desafiar des d’Hispània els arrogants i poderosos aristòcrates que dirigien la República de Roma allà per l’any 78 a.C. El jove Caio Antonio va ser testimoni i partícip de com el seu món es va desfer a conseqüència de la terrible Guerra Civil entre Sertorio i Pompeu, el cónsul enviat pel gobern romá per a tallar la rebel.lió, i que va asolar amb la seua lluita tot el llevant hispànic.

Tens altres coses escrites?

Valentia és el meu primer treball seriós, endinsant-me en la Història antiga de la nostra terra. Ara estic treballant en un nou projecte igual d’ambiciós que el ja fet, paregut però diferent. En estos moments em trobe en fase d’investigació i recopilació d’informació (de l’època en què està ambientada la següent novel.la) per poder fer una recreació tan meticulosa i real com la que podreu trobar a Valentia.

Parla’ns del teu nou projecte.

De la mateixa forma que al llegir Valentia el lector descobrirà amb certa sorpresa i satisfacció com eren la gent, la topografía, la vida i els costums a la nostra terra fa més de dos mil anys, a Balansiya – que és el nom àrab de València – coneixerà de la mà d’uns personatges diferents i enfrontats com va ser la ciutat mora i la seua rodalia - considerada per aquells temps el jardí d’Al Andalus – durant els anys que anaren des de l’efímera conquesta del Cid a la definitiva d’en Jaime I d’Aragó.

En les cites prèvies del llibre fas una sentida dedicatòria a ton pare, Salvador Castelló; comenta-la, si és que vols dir alguna cosa al respecte.

Efectivament, Voro, mon pare, va ser durant tota la seua vida un defensor a ultrança de la nostra singular cultura, llengua i identitat històrica. Ell va faltar ja fa deu anys i, com bé indiques, este treball està dedicat a la seua memòria puix pense que va ser ell qui va estimular en mi des de ben xicotet l’afició pels nostres avantpassats. Sens dubte, la meua novel.la correspon al tipus de llibre que ell sempre haguera desitjat poder escriure o tindre’l al capçal del llit.

Pel que dius es pot entendre, encara que siga en part, que Valentia és com un homenatge a les teues arrels?

Per supost que sí, però no només a les meues directes, sinó a les nostres arrels com a poble i col.lectiu, als valencians “de soca” i als importats. Valentia és el meu xicotet homentatge a esta beneïda terra que sempre acull amb els braços oberts a qui vol vindre en pau a treballar í integrar-se en la nostra forma d’entendre la vida i les tradicions.

El marc geogràfic del Mediterrani: Parles al teu llibre dels seus antics moradors, la mar, els colors, el bressol de la cultura occidental, la llum, la vida, etc..

Com no pot ser d’altra manera per als que hem nascut a la vora del verd Mediterrani, el marc geogràfic d’este llibre rememora les civilitzacions que marcaren el naixement de la nostra identitat. La nostra sang està feta de la peculiar i fèrtil barreja d’ibers, grecs, fenicis, romans, gots i moros. Encara som una miqueta ibers – com a ells ens agrada lluir el que duem damunt i som tan cabuts com ells quan volem qualsevol cosa -, també som l’herència de colons grecs i romans – i, també, com ells gaudim de la vida social, les festes, els bous, el vi… - i, sent pràctics, no oblidem que som fenicis fent negocis – de fet, la Comunitat Valenciana té una de les xarxes de pymes més gran d’Espanya i el port de València figura com un dels més importants de tot Europa –

És evident, el Mediterrani i les seues vores configuren el complex món on naix i es desenrotlla l’acció de la novel.la.

Com qualificaries la teua admiració, quasi mitificació, per les cultures clàssiques, i en particular la Roma de l’antiguitat?

El món clàssic mereix hui en dia més respecte que mai, així l’ideal de la democràcia grega i la llei romana constitueixen la base dels drets que ens han dut estabilitat política, status econòmic i les llibertats religioses i polítiques de què gaudim actualment a Occident.

Durant prou de temps Roma va ser la llum en un món fosc i cruel – i els romans no eren precisament Blancaneus quan varen construir el seu Imperi – que, centrant la nostra atenció ací, a València, canviava irreversiblement del vell món ibèric edetà a la primera i més efectiva globalització que hem tingut al llarg de la Història, i que apadrinava el més gran imperi de l’edat antiga. Com a exemple, pensa que fins fa huit anys no podíem pagar amb la mateixa moneda als comerços de Lisboa, Nàpols, Colònia o Madrid mentres que fa dos mil anys ja podies fer-ho amb els mateixos “sestercios” des d’Egipte fins a Escòcia i des de Moldàvia al Marroc. Podies conduir la teua haca des de París a Estambul per calçades de pedra amb les seues “àrees de servici” a la fi de cada jornada. I tots t’entenien. La mateixa llei universal marcava els drets, deures, impostos i taxes, desenrotllant el comerç i la seguritat ciutadana. Primer va ser Roma qui va posar ordre al nostre món, ara potser siga Brusel.les.

El fet de ser autodidacta no et minva gens l’erudició, per contra neteja la teua prosa de paràmetres establerts i t’aporta una perspectiva de les situacions que no sembla imprevisió. Quins són els teus fonaments? Quines les teues fonts? Dóna la impressió que estàs sòlidament preparat.

Com bé comentes ser autodidacta i trencar amb els tòpics té coses bones i altres de roïnes, com tot en la vida. El jutge será el públic i el seu sempre encertat veredicte. Llegir i viatjar molt poden suplir en ocasions la retòrica de biblioteca, un recurs endogàmic i recorrent de molts escriptors.

Sí que és veritat que quan et llances a fer una obra com esta has de tindre un punt de referència a l’hora de articular l’acció i els personatges que la condueixen. Per donar-te els dos escriptors importants que m’han influït amb més força i en els quals crec que es fonamenta el meu estil, et diria que ja des de xicotet vaig llegir les obres de D. Vicente Blasco Ibáñez, en especial l’èpica Sónica la Cortesana, i les novel.les de Mika Watari, destacant d’entre elles Sinhué l’Egipci.

El lector que tinga Valentia a les mans – si coneix les dos obres abans esmentades – trobarà alguns paral.lelismes entre la vida del meu protagonista Caio Antonio Naso i algun dels personatges principals d’estes obres.

Pel que he pogut llegir, la teua literatura està ben pensada al temps que és àgil. Com la definiries tu? I amb quina espectativa t’agradaria que s’acostaren a la teua obra?

No he pretés fer una obra on es tracten temes trascendentals ni que estiga carregada de filosofía o pensaments introvertits. Valentia és una novel.la de passions, enveges i aventures, alternant moments dramàtics i emotius amb altres pícaros i divertits. Estic segur que apassionarà de principi a fi.

Només desitge, de tot cor, que els lectors disfruten llegint Valentia com jo ho he fet escrivint-la; que la meua modesta aportació a la nostra literatura els ajude a descobrir l’origen de la nostra cultura, caràcter, costums i altres moltes coses que els sorprendran – inclús trets i aspectes mítics i desconeguts del nostre poble -.

Amb el que hem comentat crec que pot bastar com a carta de presentació. Si vols afegir alguna cosa més ara és el moment.

Res més, que m’enrotlle molt. Espere que agrade al públic i que passeu un bon ratet amb el meu llibre. Amb aixó ja seré feliç.

Gràcies.

De res, gràcies a tu.